Tag Archives

4 Articles

Com afecta la síndrome menstrual a les dones?

by CM Revisions
Com afecta la síndrome menstrual a les dones?

Molts cops quan una dona es troba estranya, decaiguda o de mal humor el seu entorn sol pronunciar la pregunta “Què tens la regla?”, però sabem realment quines fases passa la dona i quins canvis hormonals es pateixen en el cicle sexual? La síndrome menstrual és un gran desconegut per molts homes e inclús dones.

Les dones experimenten pujades i baixades d’estrògens, progesterona i testosterona, però no totes ho fan de la mateixa manera. De fet, no hi ha dos cicles iguals en una mateixa dona i aquesta anirà experimentant canvis al llarg de la seva vida fèrtil tenint mesos tranquils i d’altres més complicats.  També hem de tenir en compte que hi ha factors externs que ajuden a fer que aquests canvis d’humor, la sensació de cansament, etc. sigui més agreujat, estem parlant de factors externs com l’estrès laboral, l’abatiment personal, l’ansietat, etc.

Hi ha 4 fases per les quals passa una dona en el seu cicle menstrual:

El dolor, cansament i més dolor, que es produeix amb l’arribada de la menstruació. En aquesta fase es pateix el “dolor de regla”, en algunes dones de manera molt intensa. Continuem amb una segona fase que proporciona una pujada d’energia a la dona, aquesta es produeix en finalitzar la menstruació. La tercera fase, la qual es produeix en els dies centrals del cicle i per tant dies fèrtils, aporta una sensació de felicitat absoluta. La darrera fase dura al voltant d’uns 10 – 15 dies i en aquesta baixa l’energia de manera exagerada, apareixen en alguns casos nàusees, insomni, mal d’estómac i la baixa concentració.

Així doncs podem dividir els símptomes més comuns en quatre subgrups: depressió (abatiment, falta de memòria, ira, insomni…), ansietat (tensió e irritabilitat), retenció de líquids (dolor de pit i d’extremitats inferiors i el famós malestar abdominal) i altres símptomes (dolor muscular, mal d’esquena i de cap, elevada micció, pell grassa…)

Mitjançant una correcta alimentació podem alleugerar les molesties del cicle menstrual.

Mitjançant una correcta alimentació podem alleugerar les molesties del cicle menstrual.

Aquests símptomes es poden alleugerar consumint els aliments adequats. Us deixem per acabar quins són aquests aliments que hem d’ingerir.

Per la vitamina D i el calci: productes lactis, suc de taronja, verdures de fulla verda (bròquil, espinacs…), salmó, peixos blaus i xampinyons. Per la vitamina E: olis vegetals (gira-sol, blat, soja), nous, avellanes, ametlles i l’alvocat. La vitamina B1 i B2 la trobarem als cereals, la llet de vaca, la llet de soja, espinacs i carns vermelles. Per la vitamina B6 i el magnesi: el plàtan, els espinacs, anacards, derivats de la soja, albercocs. Pel ferro: el rovell d’ou, però hem de vigilar de no ingerir massa, ja que pot tenir contraindicacions com malestar intestinal o baixada de pressió. Per últim la camamilla i el gingebre ens ajudaran a alleugerar el dolor muscular. La ingesta d’aquests aliments fa disminuir els efectes de la síndrome premenstrual.

La importància de la prova d’esforç

by CM Revisions
La importància de la prova d’esforç

 

La pràctica de determinats esports poden portar al nostre cos al límit en termes d’esforç cardíac. Una de les pràctiques que s’ha posat molt de moda, i en la que molt poca gent n’és conscient de quins són els seus límits, és el running. Per tots aquests esports amb molta càrrega de treball és adient realitzar una prova d’esforç i tenir en compte quins són els nostres límits.

Podem parlar d’una persona activa quan es practica una activitat física moderada o intensa de més de 30 minuts i tres cops per setmana. Si bé la pràctica d’esport augmenta la qualitat de vida, també hem de ser conscients dels riscos que comporta, i saber i estar molt atents a com respon el nostre cos davant l’esforç físic. La prova d’esforç estudia la resposta del nostre cos durant la pràctica d’exercici.

Que diagnostica la prova d’esforç?

Aquesta prova ens permet saber si patim alteracions cardíaques, arítmies, alteracions del ritme, hipertensió o possibles malformacions congènites.

Cada quant temps i a partir de quina edat hauríem de realitzar la prova?

Dependrà de la nostra activitat física. És recomanable per totes aquelles persones que practiquen esport d’alta intensitat o majors de 30 anys que es dugui a terme una prova d’esforç un cop a l’any. Per la resta d’esportistes amb una activitat mitjana el més aconsellable és realitzar una prova cada dos anys. La prova és adient fer-la a partir dels 16 anys.

Com es realitza la prova?

Es camina sobre una cinta o pedalar en una bicicleta estàtica, i progressivament incrementem la velocitat i el pendent o resistència. Es controla la tensió arterial, el pols i l’electrocardiograma mitjançant uns elèctrodes. Per obtenir un resultat el més ajustat possible és convenient que es realitzi el màxim esforç que puguem. No heu de patir, ja que estareu supervisats en tot moment pel personal mèdic que quan trobi irregularitats aturarà la prova.

Consells previs a la prova

  • Vestir roba i calçat còmode
  • No ingerir res una hora abans de la prova.
  • Evitar menjars copiosos 4 hores abans.

Què inclou la prova d’esforç?

  • Electrocardiograma de repòs
  • Espirometria basal forçada
  • Test d’esforç: o bé amb cinta de carrera o amb cicloergometre
  • Si cal, la prova d’esforç es pot ampliar amb aparell de gasos.

Consells per afrontar una cursa

by CM Revisions
Consells per afrontar una cursa

Moltes persones cometen el gran error d’apuntar-se o participar en una cursa sense abans haver fet la preparació i l’entrenament necessari. Quan parlem d’entrenament no només ens referim al just previ a la carrera sinó que ens hem d’anar entrenant mesos abans. Sobretot si parlem de mitges maratons o maratons els seus participants han de ser persones que tinguin l’hàbit de córrer. 21 kilòmetres o 42 km no és una marca que d’entrada qualsevol pugui aconseguir. En el cas de les mitges maratons hauríem de començar (mínim) 11 setmanes abans de la cursa. Inclús per poder participar en aquest tipus de carreres hauria quasi de ser obligat sotmetre’s a una revisió mèdica per descartar l’existència de cardiopaties.

Per preparar la cursa el principal és treballar el fons, incrementant a poc a poc la distància correguda. Com ja hem dit, unes quantes setmanes abans del dia de la carrera, hem de començar acumulant 20 kilòmetres per setmana fins a poder arribar als 40. La setmana prèvia a la carrera és recomanable fer entrenaments lleugers i descans, i fer alguna punta només amb l’objectiu de mantenir el to muscular.

10 consells per afrontar la carrera:

  1. Escalfament: trotar a un ritme suau 15 minuts abans de la sortida. Fer estiraments suaus.
  2. Ritme: hem de seguir el nostre ritme habitual d’entrenament no intentar d’un bon principi millorar la nostra marca. Després un cop portem distància correguda podem afluixar o accelera en funció de les nostres sensacions.
  3. Com mantenir el ritme: Un cop ja ens sentim còmodes a un determinat ritme tenim diverses formes de mantenir-lo. Podem fer-ho amb els rellotges amb GPS, pulsòmetres, el telèfon mòbil o seguir als corredors – guia.
  4. Roba: hem de fer servir roba lleugera i calçat específic per córrer. Com a consell us recomanem que feu servir per al calçat un número més del que feu servir habitualment i que no estreneu un nou parell de bambes el dia de la carrera.
  5. Hidratació: Hem d’hidratar-nos repetidament encara que no tinguem sensació de set en els avituallaments.

Per acabar us recomanem que gaudiu de la cursa. Moltes vegades la satisfacció no està únicament en el fet de fer un bon temps sinó que també el trobem quan gaudim de la carrera, dels llocs per on passa, i en el fet de poder acabar-la.

Distraccions al volant

Distraccions al volant

Quan conduïm estem exposats a milers de factors que ens poden distreure de la nostra tasca. Segons un informe de la DGT les distraccions al volant són la causa de més del 30% dels accidents.

Hi ha dos tipus de factors que ens fan perdre l’atenció, els externs com per exemple: les vies que no ens són familiars o tot el contrari, que ens són monòtones i conegudes, una senyalització excessiva, la publicitat a les vies de circulació… i els factors de distracció del mateix conductor: les capacitats de conducció de cada persona, si el conductor té son o fatiga…

A continuació us detallem una llista de distraccions al volant:

  • La companyia en el vehicle. Un mal company de viatge ens pot distreure de la nostra tasca de conducció. Al cotxe s’ha de mantenir un bon ambient, evitar les discussions, ja que la nostra atenció es divideix i si ens referim als nens els hem de fer entendre a la mida del possible, que en el cotxe s’ha d’anar calmat.
  • El GPS: hem de recordar sempre posar-ho a punt abans de començar el viatge i amb el vehicle parat.
  • El telèfon mòbil: per descomptat utilitzar sempre el mans lliures. Si la conversa sobrepassa els tres minuts, s’ha comprovat que els conductors deixen de percebre el 40% dels senyals, la velocitat baixa i el temps de reacció és major.
  • Menjar o beure: si ho fem, hi ha una mà que deixa d’estar al volant i això suposa un risc i pot ser considerat conducció negligent.
  • Fumar: a més del fet de subjectar la cigarreta, encendre-la, apagar-la o procurar que no ens caigui cendra a sobre ens fa perdre l’atenció de la carretera.
  • Maquillar-se, la lectura a les aturades i la recerca d’objectes: són actes que provoquen que focalitzem l’atenció en elles i per tant deixem d’estar pendents de la carretera, amb els perills que això comporta.

En definitiva, sabem que quan estem conduint no ens aïllem plenament de tot el que ens envolta però hem de procurar que a la mida del que puguem, evitar distraccions innecessàries per tal de no tenir cap ensurt o pitjor encara, cap accident.

Font: http://www.dgt.es/PEVI/documentos/catalogo_recursos/didacticos/did_adultas/Distracciones_al_volante.pdf