Blog

15 Articles

Com afecta la síndrome menstrual a les dones?

by CM Revisions
Com afecta la síndrome menstrual a les dones?

Molts cops quan una dona es troba estranya, decaiguda o de mal humor el seu entorn sol pronunciar la pregunta “Què tens la regla?”, però sabem realment quines fases passa la dona i quins canvis hormonals es pateixen en el cicle sexual? La síndrome menstrual és un gran desconegut per molts homes e inclús dones.

Les dones experimenten pujades i baixades d’estrògens, progesterona i testosterona, però no totes ho fan de la mateixa manera. De fet, no hi ha dos cicles iguals en una mateixa dona i aquesta anirà experimentant canvis al llarg de la seva vida fèrtil tenint mesos tranquils i d’altres més complicats.  També hem de tenir en compte que hi ha factors externs que ajuden a fer que aquests canvis d’humor, la sensació de cansament, etc. sigui més agreujat, estem parlant de factors externs com l’estrès laboral, l’abatiment personal, l’ansietat, etc.

Hi ha 4 fases per les quals passa una dona en el seu cicle menstrual:

El dolor, cansament i més dolor, que es produeix amb l’arribada de la menstruació. En aquesta fase es pateix el “dolor de regla”, en algunes dones de manera molt intensa. Continuem amb una segona fase que proporciona una pujada d’energia a la dona, aquesta es produeix en finalitzar la menstruació. La tercera fase, la qual es produeix en els dies centrals del cicle i per tant dies fèrtils, aporta una sensació de felicitat absoluta. La darrera fase dura al voltant d’uns 10 – 15 dies i en aquesta baixa l’energia de manera exagerada, apareixen en alguns casos nàusees, insomni, mal d’estómac i la baixa concentració.

Així doncs podem dividir els símptomes més comuns en quatre subgrups: depressió (abatiment, falta de memòria, ira, insomni…), ansietat (tensió e irritabilitat), retenció de líquids (dolor de pit i d’extremitats inferiors i el famós malestar abdominal) i altres símptomes (dolor muscular, mal d’esquena i de cap, elevada micció, pell grassa…)

Mitjançant una correcta alimentació podem alleugerar les molesties del cicle menstrual.

Mitjançant una correcta alimentació podem alleugerar les molesties del cicle menstrual.

Aquests símptomes es poden alleugerar consumint els aliments adequats. Us deixem per acabar quins són aquests aliments que hem d’ingerir.

Per la vitamina D i el calci: productes lactis, suc de taronja, verdures de fulla verda (bròquil, espinacs…), salmó, peixos blaus i xampinyons. Per la vitamina E: olis vegetals (gira-sol, blat, soja), nous, avellanes, ametlles i l’alvocat. La vitamina B1 i B2 la trobarem als cereals, la llet de vaca, la llet de soja, espinacs i carns vermelles. Per la vitamina B6 i el magnesi: el plàtan, els espinacs, anacards, derivats de la soja, albercocs. Pel ferro: el rovell d’ou, però hem de vigilar de no ingerir massa, ja que pot tenir contraindicacions com malestar intestinal o baixada de pressió. Per últim la camamilla i el gingebre ens ajudaran a alleugerar el dolor muscular. La ingesta d’aquests aliments fa disminuir els efectes de la síndrome premenstrual.

Com ens afecta el virus Zika?

Com ens afecta el virus Zika?

Aquest estiu se celebren els jocs olímpics a la ciutat de Rio de Janeiro (Brasil), un dels països confirmats amb casos de virus Zika. Això ha fet que es creï una alarma olímpica al voltant dels jocs i, s’obri el debat de si s’han de celebrar tal com estava previst, o sí pel contrari s’haurien d’ajornar i/o canviar d’ubicació. Però, què és el virus Zika? Quins símptomes presenta? Com el podem prevenir?

Actualment no existeix cap vacuna per prevenir el Zika. El virus es propaga principalment a través de la picadura d’un mosquit, les dones embarassades al seu fill, per contacte sexual i a través d’una transfusió de sang. L’enfermetat, per norma general, té símptomes lleus i acostuma a durar al voltant d’una setmana. El problema greu afecta a les dones embarassades ja què la infecció amb Zika durant la gestació està associada a malformacions congènites en els nadons.

Símptomes i diagnòstic:

  • Els més comuns són febre, granellada, mal d’articulacions, mal de cap o conjuntivitis.
  • Si està embarassada i desenvolupa aquests símptomes ha d’acudir al seu metge.
  • El virus per lo general es troba a la sang durant uns pocs dies.
  • Un cop ha estat infectada, és molt provable que sigui immune a futures infeccions.

Tractament i prevenció:

  • No hi ha cap vacuna per prevenir, ni medicaments per tractar les infeccions.
  • Previngui la transmissió sexual del Zika, utilitzi preservatius.
  • Utilitzi roba de màniga llarga.
  • Dormi en llits amb mosquiteres i utilitzi repel·lents d’insectes.
  • Tracti la roba amb insecticida.
transmisión virus zika

Cicle de transmissió del virus Zika. Gràfica font: BBC

Inclús si no noteu els símptomes però heu viatjat a les zones de risc, és convenint prendre les mesures necessàries per prevenir les picadures de mosquits durant 3 setmanes per tal que no es propagui el virus a altres persones.

Us recomanem que visiteu la web http://espanol.cdc.gov/enes/zika/index.html per més informació sobre el virus.

La importància de la prova d’esforç

by CM Revisions
La importància de la prova d’esforç

 

La pràctica de determinats esports poden portar al nostre cos al límit en termes d’esforç cardíac. Una de les pràctiques que s’ha posat molt de moda, i en la que molt poca gent n’és conscient de quins són els seus límits, és el running. Per tots aquests esports amb molta càrrega de treball és adient realitzar una prova d’esforç i tenir en compte quins són els nostres límits.

Podem parlar d’una persona activa quan es practica una activitat física moderada o intensa de més de 30 minuts i tres cops per setmana. Si bé la pràctica d’esport augmenta la qualitat de vida, també hem de ser conscients dels riscos que comporta, i saber i estar molt atents a com respon el nostre cos davant l’esforç físic. La prova d’esforç estudia la resposta del nostre cos durant la pràctica d’exercici.

Que diagnostica la prova d’esforç?

Aquesta prova ens permet saber si patim alteracions cardíaques, arítmies, alteracions del ritme, hipertensió o possibles malformacions congènites.

Cada quant temps i a partir de quina edat hauríem de realitzar la prova?

Dependrà de la nostra activitat física. És recomanable per totes aquelles persones que practiquen esport d’alta intensitat o majors de 30 anys que es dugui a terme una prova d’esforç un cop a l’any. Per la resta d’esportistes amb una activitat mitjana el més aconsellable és realitzar una prova cada dos anys. La prova és adient fer-la a partir dels 16 anys.

Com es realitza la prova?

Es camina sobre una cinta o pedalar en una bicicleta estàtica, i progressivament incrementem la velocitat i el pendent o resistència. Es controla la tensió arterial, el pols i l’electrocardiograma mitjançant uns elèctrodes. Per obtenir un resultat el més ajustat possible és convenient que es realitzi el màxim esforç que puguem. No heu de patir, ja que estareu supervisats en tot moment pel personal mèdic que quan trobi irregularitats aturarà la prova.

Consells previs a la prova

  • Vestir roba i calçat còmode
  • No ingerir res una hora abans de la prova.
  • Evitar menjars copiosos 4 hores abans.

Què inclou la prova d’esforç?

  • Electrocardiograma de repòs
  • Espirometria basal forçada
  • Test d’esforç: o bé amb cinta de carrera o amb cicloergometre
  • Si cal, la prova d’esforç es pot ampliar amb aparell de gasos.

Relaxació a través de l’esport

Relaxació a través de l’esport
El Pilates i el ioga són un excel·lent mètode de relaxació.

Avui en dia gairebé tothom pateix períodes d’estres i sobrecàrrega de feina o tasques en el dia a dia. Una bona manera de combatre aquest estrès mitjançant l’esport és practicar Pilates o ioga. En ambdues s’han de combinar ment i cos.

El ioga va néixer a l’Índia i és una pràctica molt comuna en el camp de la relaxació i la meditació. L’objectiu principal és la garantia d’un cos ferm, una ment estable i un esperit benvolent. Té un munt de beneficis a l’àmbit de la ment i espiritual. Alguns d’aquests beneficis són: fortalesa i resistència muscular, millora postural i de la flexibilitat, augmenta la concentració i el desenvolupament integral i progressiu de ment i cos.

Pilates es tracta d’una varietat d’exercicis que té per objectiu cultivar cos i ment i d’aquesta manera augmentar la nostra capacitat de control i concentració. Són una sèrie d’exercicis en els quals s’ha de combinar calma i flexibilitat amb força i to muscular, al compàs de la nostra respiració, d’aquesta manera reforcem la musculatura i augmentem el control del nostre cos. No és un exercici cardiovascular en què el seu objectiu sigui la crema de calories sinó que vol aconseguir el control de la respiració, la correcta alineació del nostre cos i per descomptat la concentració.

Totes dues tècniques són ideals per la relaxació a la vegada que enfortim la musculatura. Tot i que són molt semblants, podríem dir que la tècnica del Pilates ajuda més a entrenar el cos i en el ioga va més enfocat a la part mental i a la relaxació.  En els últims anys un munt de celebritats s’han afegit a la moda del ioga i el Pilates com són Vanesa Lorenzo, Irina Shayk, Veronica Blume, Gisele Bündchen entre d’altres.

Gisele Bündchen ioga

La model Gisele Bündchen practicant ioga

Consells per afrontar una cursa

by CM Revisions
Consells per afrontar una cursa

Moltes persones cometen el gran error d’apuntar-se o participar en una cursa sense abans haver fet la preparació i l’entrenament necessari. Quan parlem d’entrenament no només ens referim al just previ a la carrera sinó que ens hem d’anar entrenant mesos abans. Sobretot si parlem de mitges maratons o maratons els seus participants han de ser persones que tinguin l’hàbit de córrer. 21 kilòmetres o 42 km no és una marca que d’entrada qualsevol pugui aconseguir. En el cas de les mitges maratons hauríem de començar (mínim) 11 setmanes abans de la cursa. Inclús per poder participar en aquest tipus de carreres hauria quasi de ser obligat sotmetre’s a una revisió mèdica per descartar l’existència de cardiopaties.

Per preparar la cursa el principal és treballar el fons, incrementant a poc a poc la distància correguda. Com ja hem dit, unes quantes setmanes abans del dia de la carrera, hem de començar acumulant 20 kilòmetres per setmana fins a poder arribar als 40. La setmana prèvia a la carrera és recomanable fer entrenaments lleugers i descans, i fer alguna punta només amb l’objectiu de mantenir el to muscular.

10 consells per afrontar la carrera:

  1. Escalfament: trotar a un ritme suau 15 minuts abans de la sortida. Fer estiraments suaus.
  2. Ritme: hem de seguir el nostre ritme habitual d’entrenament no intentar d’un bon principi millorar la nostra marca. Després un cop portem distància correguda podem afluixar o accelera en funció de les nostres sensacions.
  3. Com mantenir el ritme: Un cop ja ens sentim còmodes a un determinat ritme tenim diverses formes de mantenir-lo. Podem fer-ho amb els rellotges amb GPS, pulsòmetres, el telèfon mòbil o seguir als corredors – guia.
  4. Roba: hem de fer servir roba lleugera i calçat específic per córrer. Com a consell us recomanem que feu servir per al calçat un número més del que feu servir habitualment i que no estreneu un nou parell de bambes el dia de la carrera.
  5. Hidratació: Hem d’hidratar-nos repetidament encara que no tinguem sensació de set en els avituallaments.

Per acabar us recomanem que gaudiu de la cursa. Moltes vegades la satisfacció no està únicament en el fet de fer un bon temps sinó que també el trobem quan gaudim de la carrera, dels llocs per on passa, i en el fet de poder acabar-la.

Dietes veganes: moda o estil de vida?

by CM Revisions
Dietes veganes: moda o estil de vida?
autor foto: Julià Franch

La dieta vegana és una qüestió de moda o realment és un estil de vida que ve per quedar-se? Avui en dia sembla que les persones que es volen decantar per ser vegetarianes no es poden quedar tan sols en aquest pas, han d’escollir dintre de quin grup es volen incloure.

Algunes categories de vegetarians són els crudívors (persones que només consumeixen aliments crus), vegans (persones que no consumeixen cap aliment que provingui d’un animal, traslladant-ho a la roba i altres aspectes de la vida), frutívers (persones que només s’alimenten de fruita) i l’últim grup de moda, els climeterians (persones que consumeixen aliments que contaminin el menys possible el medi ambient).

Les dietes vegetarianes ajuden a reduir dràsticament els greixos saturats i el colesterol entre molts altres beneficis, però també s’ha d’anar amb compte amb els riscos que comporten aquestes dietes. S’han de tenir presents i ser conscients que aquestes dietes han d’anar supervisades per part d’un nutricionista. Les dietes que inclouen la carn aporten proteïnes, necessàries per a l’ésser humà. Aquestes proteïnes en el cas dels vegetarians les trobem a les nous, vegetals verds o gra. La deficiència més important pot venir donada per la manca d’omega 3, el zinc o la B12 és per això que tot aquest tipus de dietes s’han de consultar i supervisar per part d’un nutricionista.

Per això recomanem que qualsevol persona que vulgui passar-se a una dieta vegetariana, tot i les moltes avantatges que aporta a l’organisme, també sigui conscient de quines mancances de vitamines comporta i estigui assessorat en tot moment per un especialista.

La prevenció de les agulletes, una rutina més a la pràctica de l’esport

La prevenció de les agulletes, una rutina més a la pràctica de l’esport

Quan realitzem una activitat física, molts cops havent acabat de fer l’exercici apareixen les tan temudes agulletes. Les agulletes són un mal muscular a causa de la inflamació d’una zona muscular. Al estar la zona inflamada, quan es toca, s’estira o es mou és quan sentim el dolor de les agulletes. Normalment acostumen a manifestar-se al dia següent d’haver-hi realitzat una sessió d’exercici més llarga o intensa de l’habitual.

Com evitem les agulletes?

  • Incrementar gradualment la intensitat i la càrrega de la nostra rutina d’exercici habitual. Més encara si es tracta d’un nou moviment o exercici, és millor concentrar-se en aprendre bé la tècnica i després a poc a poc anar augmentant de volum i càrrega.
  • Tenir un pla d’entrenament setmanal i mensual i dur-lo a terme amb constància i regularitat.
  • Escalfar abans de realitzar l’exercici físic.
  • No arribar al nostre límit i fer una errada muscular, aquell punt en el qual no podem continuar pujant pes sense perdre la forma i sentir dolor.
  • La ingesta d’aminoàcids, llet amb proteïna i hidrats de carboni, millor inclús si ho fem just després d’entrenar.

I si ja les tenim, com les tractem?

Lamentablement l’únic remei eficaç és la paciència i esperar que passi el temps. Tot i així tenim un tipus d’agulletes fort i que ens són molt molestes per continuar amb la nostra rutina i vida diària, podem prendre un ibuprofè cada 8 hores. Una altra pràctica que ens ajudarà a mitigar el dolor són els tractaments amb aigua freda i gel. Si les agulletes no milloren després de 4 dies, és aconsellable que anem al metge, ja que pot ser que tinguem alguna cosa més greu que unes simples agulletes.

Distraccions al volant

Distraccions al volant

Quan conduïm estem exposats a milers de factors que ens poden distreure de la nostra tasca. Segons un informe de la DGT les distraccions al volant són la causa de més del 30% dels accidents.

Hi ha dos tipus de factors que ens fan perdre l’atenció, els externs com per exemple: les vies que no ens són familiars o tot el contrari, que ens són monòtones i conegudes, una senyalització excessiva, la publicitat a les vies de circulació… i els factors de distracció del mateix conductor: les capacitats de conducció de cada persona, si el conductor té son o fatiga…

A continuació us detallem una llista de distraccions al volant:

  • La companyia en el vehicle. Un mal company de viatge ens pot distreure de la nostra tasca de conducció. Al cotxe s’ha de mantenir un bon ambient, evitar les discussions, ja que la nostra atenció es divideix i si ens referim als nens els hem de fer entendre a la mida del possible, que en el cotxe s’ha d’anar calmat.
  • El GPS: hem de recordar sempre posar-ho a punt abans de començar el viatge i amb el vehicle parat.
  • El telèfon mòbil: per descomptat utilitzar sempre el mans lliures. Si la conversa sobrepassa els tres minuts, s’ha comprovat que els conductors deixen de percebre el 40% dels senyals, la velocitat baixa i el temps de reacció és major.
  • Menjar o beure: si ho fem, hi ha una mà que deixa d’estar al volant i això suposa un risc i pot ser considerat conducció negligent.
  • Fumar: a més del fet de subjectar la cigarreta, encendre-la, apagar-la o procurar que no ens caigui cendra a sobre ens fa perdre l’atenció de la carretera.
  • Maquillar-se, la lectura a les aturades i la recerca d’objectes: són actes que provoquen que focalitzem l’atenció en elles i per tant deixem d’estar pendents de la carretera, amb els perills que això comporta.

En definitiva, sabem que quan estem conduint no ens aïllem plenament de tot el que ens envolta però hem de procurar que a la mida del que puguem, evitar distraccions innecessàries per tal de no tenir cap ensurt o pitjor encara, cap accident.

Font: http://www.dgt.es/PEVI/documentos/catalogo_recursos/didacticos/did_adultas/Distracciones_al_volante.pdf

Les Dietes Miraculoses (Mites, llegendes i perills)

by CM Revisions
Les Dietes Miraculoses (Mites, llegendes i perills)

El fer dieta és quelcom que molta gent decideix empendre o fer en algún moment de la seva vida. Després de les vacances de Nadal és potser un d’aquells moments on més gent hi pensa. Si és el teu cas, no facis el viatge sol. Assessora’t per una professional. La Dra.Violeida Sánchez t’explica en aquest vídeo els mites, llegendes i els riscs de les dietes miraculoses, aquelles que potser més has sentit a parlar o més coneixes. Sigues prudent. Nosaltres t’ajudem. Serveis de Salut COM.

La Depressió, un mal del nostre temps

by CM Revisions
La Depressió, un mal del nostre temps

Segons la OMS:
La depressió és una malaltia freqüent a tot el món, i es calcula que afecta uns 350 milions de persones. La depressió és diferent de les variacions habituals de l’estat d’ànim i de les respostes emocionals breus als problemes de la vida quotidiana. Pot convertir-se en un problema de salut seriós, especialment quan és de llarga durada i d’intensitat moderada a greu. Pot causar gran sofriment i alterar les activitats laborals, escolars i familiars. En el pitjor dels casos pot portar al suïcidi, que és la causa d’aproximadament 1 milió de morts anuals.

Encara que hi ha tractaments eficaços per a la depressió, més de la meitat dels afectats a tot el món (i més del 90% en alguns països) no reben aquests tractaments. Entre els obstacles a una atenció eficaç, es troben la manca de recursos i de personal sanitari capacitats, a més de l’estigmatització dels trastorns mentals i l’avaluació clínica inexacta. Les persones amb depressió no sempre es diagnostiquen correctament, ni tan sols en alguns països d’ingressos elevats, mentre que altres que en realitat no la pateixen són diagnosticades erròniament i tractades amb antidepressius.

La nostra companya Anna Gallardo (Psicòloga Clínica) ens dona unes pistes de com detectar-la i com afrontar-la en aquest vídeo. Si necessites que t’ajudem no ho dubtis. Deixa’t assessorar per professionals experts.